UNA MIRADA VIOLETA AL MÓN

Fa uns dies vaig tenir l’ocasió d’assistir a l’Acte commemoratiu del 10é aniversari de la Diplomatura de postgrau en gènere i igualtat com a ex alumne.

Allà vam poder escoltar algunes de les dones que van impulsar aquests estudis, la majoria de la facultat de dret de la UAB,  amb el ple convenciment que era necessari donar formació especialitzada en l’àmbit del gènere, quasi invisible o del tot en els plans d’estudis de les universitats.  

Jo vaig tenir molt clar des de la primera vegada que vaig sentir parlar del postgrau que l’havia de fer i la meva valoració és més que positiva.  Ara mateix les possibilitats de treballar en un àmbit sensible al gènere és quasi del tot improbable però si tornés  enrere tinc molt clar que tornaria a fer-lo. El valor d’aquests estudis va més enllà del coneixement teòric i metodològic, implica una nova mirada al món; una mirada violeta! Aquesta mirada no sols et permet detectar i veure les discriminacions sexuals sinó que implica, almenys en el meu cas, un creixement personal. A més, és addictiu, un cop comences a conèixer aquest món invisible no pots parar i cada dia tens la necessitat de saber alguna cosa més; encara que a la pràctica poca gent ho entengui.

Va ser un any dur i els estudis en temes de gènere no són fàcils ja que són subversius, recordo que quan tornava de les classes (desprès d’un llarg dia de treball + classes) el meu company sempre em recordava la felicitat amb que venia; a més de no poder parar de parlar d’allò que havia après aquell dia. En part és normal, ja que les classes em feien sentir un xic menys rara, veure que d’altres pensen o veuen allò que molts cops se t’ha negat amb rotunditat sempre és un alleujament.

No només recordo amb molt  d’afecte i estima personal a les professores i professor que durant l’any vaig tenir sinó especialment recordo a les companyes amb qui vaig poder compartir tantes mirades violetes. Totes vam aprendre a mirar el món des d’un prisma diferent que ningú ens havia ensenyat.  Què no veiem determinades coses no vol dir que no existeixin, potser hem de tenir les eines adequades per poder fer-ho.

Els rajos ultra-violetes estan fora de l’espectre visible pels nostres ulls però amb les eines adequades es poden apreciar i treballar. La nostra societat, construïda i basada en la desigualtat sexual ens ha fet creure que tot és neutre i natural però aquesta neutralitat s’oblida de la meitat de la humanitat. Pot un partit que té com a objectiu principal la justícia social treballar per assolir-la sense tenir en compte aquest 50%? La política és bòrnia, només mira amb un ull i mentre no canviï de paradigma no podrà dir que es fa política pel conjunt de la ciutadania.

Montserrat Rueda Miralles