El món a l’inrevés

Hace ciento treinta años; después de visitar el país de las maravillas, Alicia se metió en un espejo para descubrir el mundo al revés. Si Alicia renaciera en nuestros días, no necesitaría atravesar ningún espejo: le bastaría con asomarse a la ventana. Al fin del milenio, el mundo al revés está a la vista: es el mundo tal cual es, con la izquierda a la derecha, el ombligo en la espalda y la cabeza en los pies.

Aquests dies em venia a la memòria un llibre que vaig llegir fa temps, Patas arriba, la escuela del mundo al revés, d’Eduardo Galeano. Vaig anar a buscar-lo i fullejar-lo; com Alícia, no necessitava ficar-me al mirall per descobrir el món a l’inrevés simplement calia treure el cap per la finestra, llegir el diari, veure la televisió o visitar alguna de les xarxes socials actuals per veure-ho. Com diu Galeano, aquest món a l’inrevés deprecia l’honestedat, castiga el treball i recompensa la manca d’escrúpols  i alimenta el canibalisme. Els seus mestres calumnien la natura: la injustícia, diuen, és llei natural.  Aquest món també té escola i al seu programa d’estudis podem fer des de cursos bàsics d’injustícia, racisme o masclisme, classes magistrals d’impunitat i fins i tot cursos intensius d’incomunicació.

Doncs sí, veritablement visc en un món a l’inrevés! D’exemples em podríem dir molts, de fet cada dia aniríem sumant-ne. Fa pocs dies seia a la banqueta dels acusats el jutge Baltasar Garzón, l’home que ha lluitat contra el narcotràfic, el terrorisme, la desmemòria històrica espanyola (s’ha demostrat també recentment que hi ha massa desmemoriat en aquest país quan s’ha lloat fins a límits vergonyosos la figura d’un home com Manuel Fraga), la impunitat de dictadors con Pinochet  i també la corrupció política. Per si no tenim prou exemple, pensem que quasi de manera simultània es jutjava un que podria ser mestre de l’escola del món a l’inrevés donant classes magistrals d’impunitat i de desvergonya; l’expresident de la Comunitat Valenciana, Francisco Camps. I l’exemple no és  que sigui jutjat sinó la manca d’escrúpols que ha demostrat durant el transcurs del judici per presumpta corrupció. Les esbufegades i rialles de l’inici han donat pas a la lectura d’un llibre desprestigiant el procediment i el poder judicial; símbol de la justícia; ja que d’aquesta paraula entén poc o res. N’hi ha que pensen que parlar d’aquests dos judicis és fer-ho en clau partidista però el gran dilema és si hi ha justícia o injustícia; en definitiva si vivim en un món capgirat o dempeus.

Montserrat Rueda

Montilla a taula!

José Montilla va ser el protagonista del sopar del màster del divendres 13 de gener. El president va començar la seva intervenció afirmant que economia i política no poden (no han) d'anar separades. A l'hora dels postres, i sense perdre la compostura ni un instant, va anar desgranant les causes de la crisi que estem atravessant (els efectes, tots els notem!).
Montilla en situa l'origen en la política expansiva que la Reserva Federal dels EUA va dur a terme durant els anys 90. L'accés fàcil al crèdit va provocar un sobreendeutament de les famílies americanes, a conseqüència del qual va venir després la impossibilitat de retornar els prèstecs, i d'aquí a les famoses subprime i la caiguda de Lehman Brothers, que tots identifiquem com l'orígen de la crisi, només hi ha un pas.
Però l'expresident s'ha centrat també en la reacció europea, que titlla de lenta, segurament per la manca d'un lideratge europeísta fort i clar. Malgrat gairebé tots els esforços es centren en completar l'ajust fiscal, la veritable solució rau en estimular el creixement econòmic.
Més Europa, més eurozona, més polítiques de creixement, més tirar endavant mesures concretes ja debatudes (eurobons, taxa a les transaccions financeres internacionals). Queda clar que el remei no serà a nivell català ni estatal, sinó a nivell europeu. Per això proposa més governança europea, que implica, també, més cessió de sobirania.
Entre tant, el que cal és estimular l'ocupació, reduir desigualtats, apostar per la formació, la investigació, l'economia del coneixement i l'economia productiva enlloc de l'especulativa. Les nostres fortaleses passen per tenir unes bones infraestructures, uns serveis públics de qualitat, centres d'investigació d'excel·lència i un teixit productiu diversificat. I si calen reformes en l'estat del benestar, aquestes han de passar per fer-lo més eficient i per mantenir-lo, i no per les retallades indiscriminades.
Ja en el torn de preguntes, el president ha assegurat que el canvi al PSC era necessari perquè la societat catalana ha de rebre el missatge que, quan es perd, el partit assumeix els errors. Montilla també ha destacat que els mitjans de comunicació juguen un paper letal a favor de l'antipolítica (i a favor de la desafecció!).

José Montilla és un senyor seriós que imposa respecte. Només calia observar les presentacions de les companyes i companys, totes precedides del "bona nit, president!'. Val a dir, però, que en persona no transmet ni la fredor ni el hieratisme que transmet per televisió. La frase: "...la dreta no vota per ideologia, sinó per interessos."

Xavier Huguet

Obrim el blog

Bon dia a tothom!
Comença aquí un espai virtual on tots i totes podrem aportar reflexions sobre lideratge i gestió política. Com a estudiants i estudiantes del Màster en lideratge per a la gestió política, farem servir aquest espai per fer públiques les nostres reflexions, preocupacions i aportacions en el marc de la política actual. No cal dir que les aportacions que vulgeu fer seran ben rebudes. Benvigudes, benvinguts!