Deia l’anarquista
feminista Emma Goldman que, el cel deu
ser un lloc summament avorrit si els pobres d’esperit viuen allà. Jo també
penso el mateix i molt més en dies tan sagrats
com els de Setmana Santa; cal santificar però les festes (catòliques, és
clar) deien les monges al col·legi!! El problema aquest any és que la majoria
de la població espanyola no podrà celebrar-ho com cal; ja se sap la situació en
la que ens trobem i les retallades socials i econòmiques que estem patint a
tots nivells però imagino que d’això no se s’adonen, ja que com esperàvem (no
que volguéssim), les retallades no han arribat a la Gran casa del Senyor. Tot
i la retallada general en tots els capítols del projecte de Pressupostos
Generals de l’Estat, l’Església Catòlica rebrà una assignació gens justeta, uns 250 milions d’euros aproximadament (sense comptar altres vies
indirectes de benefici que pugen substancialment la xifra!) que els patriarques
de la Conferència Episcopal s’encarregaran de gestionar en fins tan lloables com el foment de la misogínia,
homofòbia, violència de gènere, repressió sexual i per mantenir la seva
jerarquia tan democràtica i igualitària.
Aquesta situació
hauria de caure en la ignomínia però malauradament rau en la ignorància de
molts que pensen que el nostre estat és laic.
La regulació del fet religiós a la nostra constitució el trobem a
l’article 16 i teòricament el nostre estat es constitueix com aconfessional;
d’altra banda és rellevant també la regulació que en fa la LOLR. En teoria un estat aconfessional és aquell
que no té cap religió oficial però no descarta establir relacions de cooperació
amb les diferents confessions del territori amb un determinat arrelament.
Jo no crec que
actualment al món (occidental) hi hagi cap estat absolutament laic ni tan sols
els que així ho declaren en les seves cartes magnes ja que tenim les herències
rebudes que no volgudes i d’aquestes no ens podem escapar però, és legítim que
un estat de dret que es regula com aconfessional estableixi certes
prerrogatives a favor d’una confessió en detriment dels drets i llibertats de
la ciutadania en general i que li atorguin un poder de facto no democràtic?
De l’article 16 de
la CE deduïm que l’estat té una obligació de cooperar amb les diferents
confessions amb més arrelament a l’estat però si mirem el desenvolupament des
de la seva aprovació podem veure que si bé si s’han establert convenis amb
determinades religions, a la religió catòlica li ha servit per continuar els
seus privilegis de caràcter feudalista; podríem parlar de les diferències entre
els acords amb el Vaticà i els subscrits amb altres religions, l’aportació que
fem tota la ciutadania amb l’IRPF (volguem o no) al seu finançament, el
pagament del professorat religiós, el copagament de l’educació religiosa,
finançament de les visites amb caràcter confessional del Papa i de les
continues que fan els nostres dirigents polítics a diferents estaments religiosos,
incentivació i finançament d’actes religiosos, vulneració del dret de llibertat
religiosa de tota la ciutadania i de la LOLS, relació esglèsia-estat en el
desenvolupament de lleis civils, etc...Però el que m’és m’indigna de tot és la
vulneració clara que fan sistemàticament del dret individual de la llibertat
religiosa, quan se n’adonaran que la seves creences no són paràmetre de
legitimitat de cap de les nostres normes civils? De fet i no per dret doncs, el
nostre estat continua sent confessional però no ens hauria de sorprendre ja ens ho va dir, lo dejo todo atado y bien atado.
Montserrat Rueda
No hay comentarios:
Publicar un comentario