Acabem de conèixer el projecte de llei dels pressupostos generals de l'Estat per al 2012. A banda de ser injustos socialment i inútils per a la reactivació econòmica, són altament injustos per a Catalunya perquè no preveuen ni un cèntim per la via de la disposició addicional tercera de l'Estatut.
Aquest incompliment amb Catalunya es xifra en 1.500M€ corresponents als 219 pendents de la liquidació de la disposició addicional tercera del 2009 i els 1.289M€ de la diferència entre l’11% consignat d’inversió i 18,6% que preveu l’Estatut.
Però a més, tampoc es diu ni piu dels 759 milions d'euros pendents de la liquidació de la disposició addicional tercera del 2008, ni de l'avançament dels 1.400 milions del famós Fons de Competitivitat que tant reclamaven CiU i PP al govern Zapatero.
Jo penso que PP i CiU ja han pactat fer una mica de teatre mentre duri el tràmit parlamentari de la llei i, al final, arribaran a un acord i cediran en els primers 219 milions. Tot i això, l'incompliment amb Catalunya continuarà essent flagrant!
Davant aquest escenari, els pactes de CiU i PP al Parlament de Catalunya tenen els dies comptats, més encara si Mas insisteix en el pacte fiscal i en jugar a ser independentista (encara que sigui de cap de setmana), que al PP no li fa ni mica de gràcia.
Si, finalment, no hi ha pacte amb el PP, el President de la Generalitat només pot fer dues coses per mantenir el seu discurs: o bé arribar a acords amb ERC, cosa altament difícil perquè es disputen el vot de l'electorat sobiranista, o bé convocar eleccions anticipades (de fet, ahir mateix ja se'n parlava) que, pel que sembla, es farien el tercer any de la legislatura, o sigui, la tardor del 2013.
Si tenim en compte que el PSC ha perdut (o invertit, això ja es veurà) un any amb la preparació del Congrés, i que hores d'ara encara no hem aconseguit una visibilitat efectiva dels líders referents del nou PSC, quin futur ens espera? I, si hem de fer primàries per designar el candidat emulant el mètode francès, per quan les tenim previstes?
Molt em temo que, un cop més, quan es doni el tret de sortida d'aquestes 'suposades' eleccions anticipades, no tindrem el candidat o candidata situat a primera línia, ni la imatge suficientment neta de rèmores passades per encetar la cursa. I el nostre electorat es quedarà a casa o bé li donarà el seu vot a altres partits més petits (però més valents) que si han fet la feina. Un altre cop, podent-ho tenir tot de cara per guanyar, ho tindrem tot de cul.
Reconec que acabo de fer un exercici de política-ficció, però i si acabés de traçar, sense saber-ho, el full de ruta real, estem preparats? No veig un PSC que es dediqui a treballar amb els grans grups socials altament perjudicats per les polítiques neoliberals de Mas (entengueu treballar com a 'donar suport i/o fer d'altaveu' d'aquests grups per a que se sentin identificats, recolzats i representats pels socialistes, de manera que tinguin clar a qui han de votar quan arribi el moment); tampoc veig un PSC que s'erigeixi com a referent de les polítiques d'esquerres. Més aviat el veig tímid en aquests aspecte. No li noto massa entusiasme en el camp del catalanisme polític (si, si catalanisme polític: L'objectiu del PSC és governar Catalunya, i a Catalunya el discurs del catalanisme és més viu que el debat dreta-esquerra. I si no hi esteu d’acord, feu una reflexió: quan hem tingut més vots en unes eleccions autonòmiques?).
Siguin quan siguin, les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya seran el tret de sortida d'un nou cicle electoral -exceptuant les eleccions a Euskadi, on tampoc s'augura res de bo pel PSE- i, pel bé de Catalunya, dels habitants de Catalunya, vull dir, convé que el PSC estigui preparat, a punt, i recarregat de noves energies des d'ara mateix.
Xavier Huguet
No hay comentarios:
Publicar un comentario