Què ens aporta aquesta reforma laboral?
El propi govern del Partit Popular està d’acord en què la reforma laboral no tindrà conseqüències positives en l’evolució del nombre d’aturats. De fet, la ministra de Treball i Seguretat Social preveu que a finals d’any hi hagi un increment del nombre d’aturats en 630.000 persones més, xifra que representa que la taxa d’aturats s’elevi fins al 24,4%.
Si ens fixem en el resultat que han tingut les reformes laborals de Grècia i Portugal, que també han incidit en facilitar l’acomiadament, es pot dir que la ministra té raó. Grècia va aprovar la seva reforma laboral el juny de 2010, amb una taxa d’atur del 16,20%. Hores d’ara, la taxa d’atur a Grècia ronda el 22,3%. Portugal ha aprovat dues reformes laborals: al maig de 2011 i al gener de 2012. La taxa d’atur a Portugal ha pujat 4 punts percentuals en aquest període i ja ronda el 15%.
Amb aquests precedents, és evident que la reforma laboral aprovada unilateralment pel Govern del Partit Popular amb el suport de Convergència i Unió –i sense la concurrència dels sindicats-, no servirà per estimular la contractació i ni per disminuir l’atur.
La balança de l’ordre social quedarà clarament inclinada a favor del sector empresarial, atès que els instruments de concertació com ara els convenis i altres elements de conciliació quedaran reduïts a la mínima expressió, cosa que redueix a paper mullat l’acord històric dels agents socials fa unes setmanes i que es basava en la flexibilitat pactada.
Es pot dir que l’empresari decidirà unilateralment les condicions laborals (modificació de les funcions, jornada o salari), cosa que pot desembocar en una elevada inseguretat que, a la vegada, és el factor clau en la retracció del consum. Així, doncs, podem dir que la reforma laboral serà un llast per a la reactivació econòmica.
L’Administració Pública, que fins ara jugava un paper important en el mercat laboral, quedarà absolutament relegada en aquest àmbit: passarà d’autoritzar expedients de regulació d’ocupació (ERO) a prendre nota de la voluntat dels empresaris; les funcions del SOC podran ser desenvolupades per agències privades de col·locació i fins i tot s’obre la porta als acomiadaments en el sector públic. La reforma laboral, doncs, suposa desmantellar part del sector públic.
En termes generals, però, el més greu és la pèrdua de drets laborals que duu associada aquesta reforma i el trencament amb 35 anys d’una cultura basada en les relacions laborals (iniciada amb els pactes de la Moncloa) que suposa un retrocés en aquest camp que tardarà molt temps en recuperar-se.
Més de tres dècades de lluita obrera i sindical i de reconeixement de les relacions i els drets laborals que quedaran reduïdes a la mínima expressió. En essència, la reforma laboral suposa una ruptura laboral.
Només la nostra participació en pro de l'èxit d'aquesta vaga pot desfer aquest despropòsit. Companys i companyes: FEM VAGA!
Xavier Huguet
No hay comentarios:
Publicar un comentario