VAGA GENERAL, DE QUI?

Durant aquests dies i especialment des que es va aprovar la reforma laboral hem escoltat contínuament la paraula vaga en tots els mitjans de comunicació, de fet el dia 29 hi ha vaga general a tot l’estat espanyol. Segons el diccionari la vaga és, l’aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d'obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. Poques persones s’atreveixen a dir en els temps que corren que aquesta aturada és innecessària i a més, ho manifesten públicament per la rellevància d’aquest tema.

Curiosament fa uns dies vaig assistir a unes xerrades relacionades amb el feminisme i la política i una de les ponents va dir una frase en relació a la baixa taxa de natalitat a Espanya que em va fer reflexionar molt, vaga de ventres, una revolució silenciosa?

Quan es parla de la necessitat de secundar la vaga del 29 la majoria al·leguen que és necessari perquè sinó el demà serà pitjor i sense ànims d’infravalorar aquesta reivindicació,  no ens plantegem que tampoc té futur un país sense fills i filles? La natalitat a Espanya és una de les més baixes del món i  això indica que alguna cosa no funciona socialment. Em nego també a plantejar-ho, com es fa a d’altres àmbits, com a problema de les dones-privat.

Segurament la vaga general acabi modificant alguna part de la nova regulació laboral ja que l’executiu voldrà,  si hi ha un clamor socialment extens, garantir la pau social. El que no tinc tan clar és si la vaga de ventres encara que sigui multitudinària i ja duri varies dècades a Espanya té algun ressò en la classe política. S’han fet alguns arranjaments però ningú escolta les reivindicacions de les vaguistes. Quan posem sobre la taula aquest problema hem de parlar de política pública, corresponsabilitat, importància del treball reproductiu, precarietat laboral femenina, xarxa de serveis de cura, conciliació de l’àmbit laboral, familiar i personal; sense aquests ítems no podem construir una societat socialment responsable de quelcom tan important com el futur de la ciutadania.

Montserrat Rueda