MY UNFAIR LADY

Fa poques hores coneixíem el nou Secretari General del PSOE i com moltes persones creiem, finalment ha guanyat Rubalcaba. Independentment del que pensi respecte al millor projecte i persona per encapçalar-ho, val a dir que en general hi ha mitjans de comunicació i persones que han actuat en detriment de l’altre candidata amb motius que al meu parer no són del tot respectables.

Fa uns dies en un diari de tirada nacional es publicava un ampli article on s’explicava amb pèls i senyals l’entorn de la Carme Chacón. Un entorn maquiavèl·lic que la dominava i manejava sense que ella tingués ni veu ni vot, encapçalat per un marit controlador que l’havia modelat perquè fos la seva candidata amb campanya inclosa.

Tot i aquest control excessiu però, ella era vista com ambiciosa, molt ambiciosa, massa i tot; dona jove i ambiciosa esgrimien algunes persones.

Respecte aquests punts crec que són d’un masclisme exacerbat. En primer lloc, tots i totes les polítiques tenen un entorn, estan rodejats de gent que els assessora i els planifica les campanyes, els mítings, etc... Perquè que els tingui la Chacón és motiu de desqualificació? Si hagués sigut un home casat amb una dona poderosa  se l’hagués titllat de titella? Trobo molt injust que quan una dona accedeix al poder sempre es plantegi darrera una història a l’estil My Fair Lady (o en el cas de la Chacón, My Unfair Lady) on ella necessita un Pigmalió que la modeli perquè pugui ser políticament potent. És indiferent si ha demostrat la seva capacitació en diferents llocs de poder o si porta anys al món de la política lluitant en un món totalment masculí, tampoc importa la seva formació o l’experiència.

En segon lloc i en referència al terme ambiciosa és més del mateix, és que no hi ha homes ambiciosos a la política? Perquè quan una dona vol arribar a un lloc de responsabilitat sempre és ambiciosa en sentit pejoratiu? En aquest cas tampoc importa que la dona tingui una trajectòria política demostrable i que hagi treballat de valent, si vol arribar més amunt a més del sostre de vidre s’haurà de trobar amb un grapat de corbs que l’acusaran de faltar a les virtuts femenines de docilitat i conformisme.

Dit això voldria afegir que la meva pretensió no és brandar arguments a favor de la excandidata a Secretaria General del PSOE, però si visibilitzar una realitat, la política, desigual per qui la vol exercir.

Montserrat Rueda