Fa uns dies tots els mitjans de comunicació recollien el que ja feia temps que es deia però algunes pensàvem que no arribiria tan aviat, la reforma de la vigent llei de salut sexual i reproductiva i d’interrupció de l’embaràs del 2010. El flamant nou Ministre de Jutícia, Alberto Ruiz Gallardón, anunciava sonorament la regressió a la regulació de l’avortament de 1985 i apuntava que era el més progressista que podia fer (esperem que en endavant no sigui tan progre, ejem).
També s’erigia com a defensor paternal anunciant que les noies entre 16 i 18 anys haurien de demanar permís paternal per avortar. El pater familias havia de posar ordre, tutelant i poseint el cos de les seves filles. Oblidant però que aquestes noies si poden casar-se, emancipar-se, treballar, etc…lliurement i que també són responsables penalment.
El PP no contempla les persones individualment sinó que sols enten la família tradicional catòlica sustentada en la desigualtat i on la maternitat passa a estar controlada per l’estat, encara que això impliqui un pas enrere en detriment de la llibertat i igualtat de les dones
L’actual llei aprovada pel govern socialista no imposava l’avortament a les dones però si els donava l’opció a prendre decisions de manera lliure i responsable sobre el seu propi cos i la maternitat. A més de garantir l’accés universal als drets sexuals i reproductius. Si la salut és un dret fonamental perquè encara no ho era la salut sexual de les dones? Els drets fonamentals són també drets de les dones i l’estat hauria de garantir el lliure i igual accés.
L’avortament lliure i gratuït no implica a la pràctica un augment de les interrupcions de l’embaràs sinó que garanteix el dret a decidir sobre el propi cos i evita la pràctica clandestina amb greus riscos per les dones. Les dones no volem cap tutela dels nostres drets, volem tenir plena sobirania de decisió sobre el nostre cos en igualtat de condicions, així com tampoc que se’ns criminalitzi per fer-ho.
Montserrat Rueda
No hay comentarios:
Publicar un comentario