lunes, 30 de abril de 2012

DEFCON2, PERÒ PAGUEM TOTS!

Es preferible la injusticia al desorden decía el abuelo al abrocharse el uniforme; diu la cançó Ultramemia d’un grup que em fascina, DEF CON DOS. L’altre dia la vaig recordar quan escoltava parlar al Felip Puig i al Jorge Fernández Díaz, els dos flamants responsables d’interior dels governs de la Generalitat i l’estat espanyol, respectivament, i pensava que per ells aquesta part de la cançó més que una ironia era un principi del seu decàleg professional.
Quan a la manifestació del passat 29 de març hi van haver aldarulls violents d’uns quants, no de la gran majoria, hi va haver dures crítiques a la seguretat de Catalunya i de retruc a Felipet. Com que ja és per tots sabut que no li agraden gaire les crítiques no va trigar gens a fer grans titulars; que a mi personalment alguns d’ells m’esgarrifen, com les mesures preventives. Des de llavors tan l’un com l’altre han anat llençant missatges a la ciutadania de tranquil·litat amb la implementació de noves mesures perquè els fets del 29M no tornin a succeir ni a Catalunya ni arreu de l’estat.

El Sheriff Fernández Díaz aprofita per voler modificar el Codi Penal argüint una mena de buit legal que no és cert i que amaga per les diferents declaracions d’aquest senyor una pudor a feixisme punitiu que no té raó de ser en un sistema penal amb garanties i proporcional. Però tampoc ens ve de nou aquesta dèria dels del PP per modificar el CP que aprofiten la crisi no sols per retallar drets econòmics i socials sinó els més bàsics drets de les persones; recordem els primers dies del moderat Gallardón.

D’altra banda tenim el Sheriff Puig que encara vol anar més enllà i saltar-se drets com el d’associació, reunió i expressió amb l’excusa dels incidents. Les mesures preventives anunciades amaguen una vulneració greu de la legalitat vigent, deixant a la ciutadania sense els drets més bàsics tan individuals com col·lectius. Però el que més m’ha molestat d’aquest senyor és l’anunci d’un programa específic per tractar aquests temes degut a la seva importància social. Com es pot ser tan cínic? La mateixa persona que quan va entrar al Departament d’Interior va treure el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista perquè no era necessari(tot i l’estudi que es va fer); la mateixa persona que  quan a Catalunya durant el mes de gener hi van haver sis dones mortes per violència masclista no es va dignar a retrocedir en la seva decisió i ni tan sols va demanar disculpes; aquesta persona demana ara un programa específic perquè  no es cremin contenidors al carrer? Quina classe de persona valora més un contenidor que la vida d’una persona humana?

I no, no justifico la violència de carrer, però si crec que algú els hi hauria d’explicar a aquests senyors que garantir la seguretat individual i col·lectiva no equival a la vulneració sistemàtica dels drets.

Montserrat Rueda

sábado, 21 de abril de 2012

No pienses en un elefante


El título que da pie a esta entrada es el que tiene un famoso tratado sobre comunicación política. Pero no se trata de escribir sobre ella por muy interesante que sea, y que no descarto en un futuro, sino de reflexionar sobre el poder y el liderazgo a raíz de los últimos sucesos acaecidos al monarca español.

El otro día nos desayunamos con que el jefe del estado sufre un accidente cazando elefantes. A continuación sabemos que no en la primera excursión que hace encima las revistas del corazón parecen haber encontrado una nueva presa levantando el velo de silencio que cubría a la feliz monarquía española. Pero tampoco voy a entrar en el hecho en sí ni en la carga moral, ética o su catadura, sino en lo que pone de manifiesto y que no dejará de ser para algunos un ejercicio de ciencia ficción. Porque, más allá de la anécdota ¿Qué significa todo esto? O, al menos ¿qué pone de manifiesto?

Un país en crisis donde la mayoría de la población vive angustiada, dónde los logros de los últimos 30 años han desaparecido de la noche a la mañana, dónde habrá que pagar un 66% más por estudiar sumado al descenso de las becas, dónde el gobierno lejos de ofrecer esperanza no hace más que repetir el mantra del camino único, pero sin decir en ningún momento hacia dónde va ni dónde terminará.

Tras analizar los diferentes tipos de liderazgo, sus manifestaciones, sus características poner ejemplos, las cualidades que ha de tener, creativo, coherente, aglutinador, resulta que se nos manifiesta la zona oscura. Un lugar que no hacen falta liderazgos, donde el poder es de los que debe ser, donde los problemas que sufren los del otro lado nada tienen que ver con ellos. Aquello que dijo el rey en Navidad sobre el ejemplo que deben dar los cargos y últimamente la preocupación por el paro y los jóvenes. Nada, todo mentira, en la zona oscura nada importa, nada interesa, porque nada afecta. Me viene a la memoria aquella joya del cine “El tercer hombre” entre Orson Wells y Joseph Cotten en la que el primero le muestra la gente desde lo alto de la noria de El Prater y le propone ganar una gran cantidad de dinero por cada puntito que se pare. O algo que pregunté un día al ver en la carta de un local de copas de Barcelona una boetta de champagne de 7000 euros que no era otra cosa que si aquello estaba de adorno, y la respuesta del camarero fue que un grupo de chavales en un reservado pedían dos o tres cada sábado por la noche ¿Quiénes son? O mejor dicho ¿qué puede importarles lo que le sucede a unos pequeños seres? ¿En qué ocupan su tiempo sin tener preocupaciones como la del común?

No pienses en un elefante, piensa en lo que hay detrás de él.

Luis Miguel Guerra

miércoles, 11 de abril de 2012

Y Barroso habló


La democracia puede desaparecer de España, Grecia o Portugal si hay resistencia, ha dicho Joao Barroso —el presidente de la Comisión Europea— al presidente de la Confederación Europea de Sindicatos, J. Monks. Se podrá llegar a dictaduras, golpes militares, o cualquier otro mecanismo que controle la protesta y resistencia de ciudadanos y trabajadores, es la advertencia que ha dado Barroso a los sindicatos europeos. La noticia se ha publicado en Inglaterra (en el Daily mail) a partir de las declaraciones de J. Monks. El silencio se ha adueñado de la prensa española: No ha habido ni una sola referencia, como si no hubiera ocurrido, las declaraciones no existen.

La historia nunca se repite pero si sorprende, lo que nos parecía imposible hace años se hace realidad. ¿Quién nos hubiera dicho que iba a desaparecer la URSS? ¿O qué íbamos a ver una guerra civil en Europa, me refiero a Yugoslavia, con limpieza étnica incluida? ¿Qué las conquistas sociales de 150 años iban a laminarse? Y ahora, Barroso, nos dice que es posible un golpe de estado y el establecimiento de una dictadura militar. Y supongo que lo que eso conlleva, detenciones, prisión, tortura, ejecuciones. Gracias presidente de la Comisión Europea por recordarnos que no somos nada, que no entendemos nada, que protestamos y nos rebelamos contra medidas justas y necesarias cómo dice el que en teoría manda aquí. El señor presidente ve claro que hay que tomar medidas drásticas y nosotros, pobres ignorantes intentando defender la salud y la educación.

Y amenaza a Grecia, Portugal y España que parece no tuvieron suficiente con las dictaduras que sufrieron en el siglo XX, más caña deberían haberles dado. Para qué la democracia cuando están los mercados que saben lo que necesitamos. La bestia está suelta y Barroso es su profeta.

Luis Miguel Guerra

segunda parte porque votar por hipolito mejia

Seguire dando razones porque votar por hipolito mejia.

Hizo instalar desde el año 2000 al 2004 600 mw. trajo el gas natural, y compro edenorte y edesur que son dos empresas electricas a los vandalos de union fenosa en, e invirtio en energia renovable en su gobierno.

Invertira en la pequeña y mediana empresa, porque el pequeño y mediano es el que genera mas del 90 por ciento de los empleos

Enfrentara el narcotrafico, la inseguridad ciudadana, y la delincuencia galopante existen el pais en la cual este gobierno tiene sumergido el pais, asi tambien como el cohecho y la corrupcion  en el erario publico.

Hipolito mejia es un hombre emprendedor  como lo demostro su gobierno y haras un pais de emprendedores.

Y para concluir hipolito mejia invertira en educacion por que un pais sin educacion no se desarrolla, fortalecera la seguridad social, bajara el coste de la vida, construira viviendas , fortalecera la seguridad social,  invertira en energia renovable, enfrentara el narcotrafico y la corrupcion, apoyara a los pequeños y medianos empresarios.

Por eso y muchas cosas mas son los motivos  para que todos los dominicanos tanto los que residan en el pais como en el exterior el proximo 20 de mayo voten por la casilla numero " 1 " uno voten blanco, voten por el partido revolucionario dominicano y por hipolito mejia futuro presidente de la republica dominicana.

Porque hipolito  cuando goberno del 2000 al 2004 ni mato ni robo.


QUE VIVA MIL VECES EL PARTIDO REVOLUCIONARIO DOMINICANO


lunes, 9 de abril de 2012

ORA  ORO PRO NOBIS
Deia l’anarquista feminista Emma Goldman que, el cel deu ser un lloc summament avorrit si els pobres d’esperit viuen allà. Jo també penso el mateix i molt més en dies tan sagrats com els de Setmana Santa; cal santificar però les festes (catòliques, és clar) deien les monges al col·legi!! El problema aquest any és que la majoria de la població espanyola no podrà celebrar-ho com cal; ja se sap la situació en la que ens trobem i les retallades socials i econòmiques que estem patint a tots nivells però imagino que d’això no se s’adonen, ja que com esperàvem (no que volguéssim), les retallades no han arribat a la Gran casa del Senyor. Tot i la retallada general en tots els capítols del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat, l’Església Catòlica rebrà una assignació gens justeta, uns 250 milions d’euros aproximadament (sense comptar altres vies indirectes de benefici que pugen substancialment la xifra!) que els patriarques de la Conferència Episcopal s’encarregaran de gestionar en fins tan lloables com el foment de la misogínia, homofòbia, violència de gènere, repressió sexual i per mantenir la seva jerarquia tan democràtica i igualitària.
Aquesta situació hauria de caure en la ignomínia però malauradament rau en la ignorància de molts que pensen que el nostre estat és laic.  La regulació del fet religiós a la nostra constitució el trobem a l’article 16 i teòricament el nostre estat es constitueix com aconfessional; d’altra banda és rellevant també la regulació que en fa la LOLR.  En teoria un estat aconfessional és aquell que no té cap religió oficial però no descarta establir relacions de cooperació amb les diferents confessions del territori amb un determinat arrelament.
Jo no crec que actualment al món (occidental) hi hagi cap estat absolutament laic ni tan sols els que així ho declaren en les seves cartes magnes ja que tenim les herències rebudes que no volgudes i d’aquestes no ens podem escapar però, és legítim que un estat de dret que es regula com aconfessional estableixi certes prerrogatives a favor d’una confessió en detriment dels drets i llibertats de la ciutadania en general i que li atorguin un poder de facto no democràtic?
De l’article 16 de la CE deduïm que l’estat té una obligació de cooperar amb les diferents confessions amb més arrelament a l’estat però si mirem el desenvolupament des de la seva aprovació podem veure que si bé si s’han establert convenis amb determinades religions, a la religió catòlica li ha servit per continuar els seus privilegis de caràcter feudalista; podríem parlar de les diferències entre els acords amb el Vaticà i els subscrits amb altres religions, l’aportació que fem tota la ciutadania amb l’IRPF (volguem o no) al seu finançament, el pagament del professorat religiós, el copagament de l’educació religiosa, finançament de les visites amb caràcter confessional del Papa i de les continues que fan els nostres dirigents polítics a diferents estaments religiosos, incentivació i finançament d’actes religiosos, vulneració del dret de llibertat religiosa de tota la ciutadania i de la LOLS, relació esglèsia-estat en el desenvolupament de lleis civils, etc...Però el que m’és m’indigna de tot és la vulneració clara que fan sistemàticament del dret individual de la llibertat religiosa, quan se n’adonaran que la seves creences no són paràmetre de legitimitat de cap de les nostres normes civils? De fet i no per dret doncs, el nostre estat continua sent confessional però no ens hauria de sorprendre  ja ens ho va dir, lo dejo todo atado y bien atado.

Montserrat Rueda




jueves, 5 de abril de 2012

razones pora votar por hipolito mejia

Hola como os dijes anteriormente hoy hare mi primera publicacion en este blog, aunque el tema no tiene que ver nada con la politica española ni mucho menos europea.
Es sobre la politica de mi pais, mi partido politico que es  el partido revolucionario domincano y mi candidato y futuro presidente de la republica domincana  Hipolito mejia

RAZONES POR QUE HAY QUE VOTAR POR HIPOLITO MEJIA.

Aunque vosotros no sois dominicanos pero agradezco la opotunidad que me dan para escribir en este blog sobre las razones por la que creo el pueblo dominicano debe de votar por el candidato de nuestro partido Hipolito mejia.

QUIEN ES HIPOLITO MEJIA.

Hipolito mejia nacio en el municipio de gurabo provincia de santiago de los caballeros o en el cibao ubicada  en el centro del pais, fue ministro de agricultura en el segundo gobierno  del partido revolucionario dominicano del año 1978 a 1982, en el cual realizo un buen trabajo ya que siendo nuestro pais, un pais eminentemente agricola invirtio en la agroindustria, aumentando  la produccion agricola evitando la importacion de estos renglones en al pais siendo uno de los periodos mas productivos en cuanto a la producciona agricola beneficiando a los campesinos y productores agricolas dominicanos en general.

Tambien fue presidente de la republica en el periodo del año 2000 al 2004 ganando las elecciones generales del año 2000 donde tambien hizo grandes logros para el desarrollo del pais.
.
PORQUE VOTAR POR EL
En su gobierno  hizo la mayor inversion en la historia de  la educacion del pais invirtiendo  el 2.8 por ciento del producto interior bruto, mientras que actual gobierno ha invertido el 1.7 del pib domincano, siendo uno de los mas bajos de america latina, y fue el primero en firmar el protocolo para invertir el 4 por ciento en udecacion en su proximo gobierno.

Fue el creador de la seguridad social dominicana, que no habia una seguridad social digna para los dominicanos, tambien para que los dominicanos residentes en el exterior se le reconozca los años cotizados en otros paises.

Tambien firmara con el reyno de españa el convenio de reciprocidad de votos, para que tanto los domincanos que vivan en este pais como los ciudadanos españoles que residan alli  tengan la oportunidad
de ejercer sus derechos al voto en las elecciones minicipales y congresuales de ambos paises.

Bajara el coste de la vida con los programas de comercializacion del instituto nacional de estabilizacion de precio, porque insentivara la agricultura implementado la construccion de grandes viveros en todo el pais como lo hizo en su anterior periodo del 2000 a l 2004 sutituyendo el modelo de importacion existente convirtiendolo en un pais exportador .

Invertira en vivienda, construyo 42000 viviendas  y 320 mil soluciones habitacionales, impulsara la construccion de mas de 100 mil tanto para los domincanos que viven en el pais como para los que residan en el exterior.

seguire mas adelante

miércoles, 4 de abril de 2012

Està preparat el PSC?

Acabem de conèixer el projecte de llei dels pressupostos generals de l'Estat per al 2012. A banda de ser injustos socialment i inútils per a la reactivació econòmica, són altament injustos per a Catalunya perquè no preveuen ni un cèntim per la via de la disposició addicional tercera de l'Estatut.
Aquest incompliment amb Catalunya es xifra en 1.500M€ corresponents als 219 pendents de la liquidació de la disposició addicional tercera del 2009 i els 1.289M€ de la diferència entre l’11% consignat d’inversió i 18,6% que preveu l’Estatut.
Però a més, tampoc es diu ni piu dels 759 milions d'euros pendents de la liquidació de la disposició addicional tercera del 2008, ni de l'avançament dels 1.400 milions del famós Fons de Competitivitat que tant reclamaven CiU i PP al govern Zapatero.
Jo penso que PP i CiU ja han pactat fer una mica de teatre mentre duri el tràmit parlamentari de la llei i, al final, arribaran a un acord i cediran en els primers 219 milions. Tot i això, l'incompliment amb Catalunya continuarà essent flagrant!
Davant aquest escenari, els pactes de CiU i PP al Parlament de Catalunya tenen els dies comptats, més encara si Mas insisteix en el pacte fiscal i en jugar a ser independentista (encara que sigui de cap de setmana), que al PP no li fa ni mica de gràcia.
Si, finalment, no hi ha pacte amb el PP, el President de la Generalitat només pot fer dues coses per mantenir el seu discurs: o bé arribar a acords amb ERC, cosa altament difícil perquè es disputen el vot de l'electorat sobiranista, o bé convocar eleccions anticipades (de fet, ahir mateix ja se'n parlava) que, pel que sembla, es farien el tercer any de la legislatura, o sigui, la tardor del 2013.
Si tenim en compte que el PSC ha perdut (o invertit, això ja es veurà) un any amb la preparació del Congrés, i que hores d'ara encara no hem aconseguit una visibilitat efectiva dels líders referents del nou PSC, quin futur ens espera? I, si hem de fer primàries per designar el candidat emulant el mètode francès, per quan les tenim previstes?
Molt em temo que, un cop més, quan es doni el tret de sortida d'aquestes 'suposades' eleccions anticipades, no tindrem el candidat o candidata situat a primera línia, ni la imatge suficientment neta de rèmores passades per encetar la cursa. I el nostre electorat es quedarà a casa o bé li donarà el seu vot a altres partits més petits (però més valents) que si han fet la feina. Un altre cop, podent-ho tenir tot de cara per guanyar, ho tindrem tot de cul.
Reconec que acabo de fer un exercici de política-ficció, però i si acabés de traçar, sense saber-ho, el full de ruta real, estem preparats? No veig un PSC que es dediqui a treballar amb els grans grups socials altament perjudicats per les polítiques neoliberals de Mas (entengueu treballar com a 'donar suport i/o fer d'altaveu' d'aquests grups per a que se sentin identificats, recolzats i representats pels socialistes, de manera que tinguin clar a qui han de votar quan arribi el moment); tampoc veig un PSC que s'erigeixi com a referent de les polítiques d'esquerres. Més aviat el veig tímid en aquests aspecte. No li noto massa entusiasme en el camp del catalanisme polític (si, si catalanisme polític: L'objectiu del PSC és governar Catalunya, i a Catalunya el discurs del catalanisme és més viu que el debat dreta-esquerra. I si no hi esteu d’acord, feu una reflexió: quan hem tingut més vots en unes eleccions autonòmiques?).
Siguin quan siguin, les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya seran el tret de sortida d'un nou cicle electoral -exceptuant les eleccions a Euskadi, on tampoc s'augura res de bo pel PSE- i, pel bé de Catalunya, dels habitants de Catalunya, vull dir, convé que el PSC estigui preparat, a punt, i recarregat de noves energies des d'ara mateix.

Xavier Huguet

martes, 3 de abril de 2012

Proxima Publicacion Jhonny.

Jhonny, mas adelante publicare sobre el Partido Revolucionario Dominicano (PRD). y el candidato a presidente de la Republica Dominicana.

domingo, 1 de abril de 2012

"Algo va mal"


“Algo va mal” es el último libro de Toni Judt, historiador y escritor londinense que ejerció la docencia en la Universidad de Nueva York y que murió el año 2010 aquejado de una enfermedad degenerativa a los 62 años. Autor de la magnífica “Postguerra, una historia de 1945 hasta hoy” no fue un autor prolífico que nos legó en su última obra sus ideas sobre la crisis.

Lo que plantea Judt es que la situación actual es debida a la revolución intelectual conservadora iniciada hace treinta años y fomentada por la dejación de la izquierda que coincide con la derecha en la exaltación del individualismo a partir de los años 60. Se trata de una teoría que confronta el valor de lo público frente a lo privado, de la socialdemocracia surgida después de la II guerra mundial frente al conservadurismo privatizador. Evidente partidario de lo primero achaca a la pérdida del concepto de cohesión social y lo que conlleva (confianza en los demás, tributación progresiva, estado interviniente) además del abandono de la política por parte de la ciudadanía.

Se muestra Judt, por una parte, muy británico en su evidente parentesco con la ilustración escocesa de Adam Smith y David Hume además de plantear las soluciones de Keynes y, sin nombrarlo, salvo en algunas citas a principio de capítulo, el liberalismo de Stuart Mill, autor que, no olvidemos, abrazó el socialismo, con la inestimable influencia, todo hay que decirlo, de su esposa Harriet Taylor.

De acuerdo con el planteamiento general del libro, que he de decir que es ameno y se lee con agrado me parece que hay puntos cuando menos discutibles en los que discrepo. La continua referencia al socialismo real como resultado del marxismo, sin hacer la menor diferenciación. El hecho de que el pensamiento de Marx se plasma de manera simple incluso arquetípica, lo que parece extraño en un estudioso que dedica sus primeras obras a Marx y el socialismo. Incluso en un capítulo dice que es inútil tratar de separa al pensador alemán con lo sucedido en el este aduciendo que lo que ha ocurrido realmente es una interpretación errónea de su pensamiento. Se podría discutir si errónea o no pero lo que no se puede decir es que no sea una interpretación. Marx nunca habló de que sistema económico era el socialista, y llegó a decir en vida que si eso era lo que decían de él no era marxista. No sé si Judt achacaría a Jesús de Nazaret la inquisición.

Por otro lado es una obra que me ha dejado la sensación de que tras el análisis, que comparto en lo fundamental, no hay una propuesta clara, incluso cuando plantea la vuelta a la socialdemocracia y lo que es indica que no es suficiente sin señalar que es lo que falta y sin proponer algo más concreto como dando a entender que la batalla si no perdida va por mal camino.

En estos días de zozobre e indignados una propuesta de uno de un gran pensador que sitúa las cosas en su terreno y que ha de hacer reflexionar a la izquierda que a lo mejor no lo eran tanto y abrieron las puertas a la derecha. La obra termina con Marx, sin citarlo “Hasta ahora hemos entrepretado el mundo, ha llegado la hora de transformarlo”. Tarea que deja para otros pero nos interpela y provoca, la praxis es fundamental, necesaria y obligatoria para un partido como el nuestro que debe ser valiente en sus planteamientos y ganar de una vez la batalla de las ideas sin caer en falsos buenismos y sin dejarse llevar por los cantos de sirena de las bondades de la sociedad capitalista. Sólo con la utopía, que no es otra cosa que afrontar el futuro con valentía, el realismo, con los pies en tierra, y la continua metamorfosis, transformarse manteniendo lo fundamental, la ideología, podrá el socialismo no sólo ser alternativa sino hegemónico, que no es otra cosa que derechos fundamentales, igualdad, liberal y democracia radical… nada menos.

Luis Miguel Guerra